|
L'Orgue de l'Església de Pedreguer
El nou orgue fou
concebut, des del seu inici, per a integrar les funcions de
retaule i instrument litúrgic en la seua presència física dins
de l'església. Al principi, la ubicació darrere de l'altar major
fou afavorida, però durant el desenvolupament del projecte els
avantatges de la implantació actual foren cada vegada més
evidents. En la seua forma final l'orgue ocupa la situació
tradicional del País Valencià, lateral, aprofitant la poca
profunditat del creuer nord i sonant de la forma més directa
pràctica cap els dos braços de l'església: la nau principal i
la bella Capella del Santíssim.
La seua gran
alçada es deu a la presència dels tubs del flautat de 16 peus
(de més de 5 metres d'altura) a la façana i la superposició de
la divisió de l'orgue major damunt del positiu, aconseguint així,
comptant la base i la consola, una composició en tres nivells
principals. Assegut al mateix nivell que l'altar major, arriba
quasi fins a l'altura de les voltes. Per a articular aquest gran
volum i buscar un sentit d'escala, l'element superior de la
façana corresponent a l'orgue major està concebut com un orgue
dins i damunt de la resta de l'instrument, amb torres en planta
punxegudes que destaquen de la forma plana del nivell inferior.
El llenguatge
arquitectònic i decoratiu utilitzat en el disseny d'aquest moble
es pot caracteritzar com a classic-modern. La inspiració de la
seua forma i composició deriva directament de la tradició
gòtica- renaixentista- barroca, i les divisions interiors es
reflecteixen en les proporcions i en els mateixos tubs empleats a
la façana. L'altura i amplària d'aquesta façana fa possible la
poca profunditat de l'instrument, aconseguint un òptim efecte
sonor i visual.
Aletes de fusta
reemplacen les rematades tradicionals, però formen les mateixes
divisions proporcionals. A més a més gelosies de llistons fins i
daurats tapen les claraboies que hi ha damunt dels tubs, on
antigament talles foren ubicades. Línies fines de daurat i
policromia verda serveixen per a destacar les aletes i les
divisions entre muntants.
Per a rematar la
identitat ibèrica d'aquest instrument, la trompeteria vola per
damunt de l'organista, però a més a més volguérem recalcar la
tradició valenciana, tan prop de la terra del famós organista
del segle XVIII, Joan Baptista Cabanilles. Per aquest motiu
acabàrem en xamfrà les grans torres laterals de pedal amb el
flautat de 16 peus (antigament de 26 pams). Un enginy que
aconsegueix accentuar l'esveltesa del moble i pel mateix motiu la
seua antiguitat d'origen.
Com a últims
detalls, el sol i la lluna contribueixen motius simbòlics i
decoratius; la resurrecció resplendent que gira i demostra la
presència de l'energia i del vent. La lluna que simbolitza la
nit, vençuda en la seua situació inferior per al llum del sol a
dalt.
L'orgue:
Tècnica i filosofia
L'orgue de
l'Església de la Santa Creu de Pedreguer es compon amb poques
paraules de les següents parts:
24 jocs o registres
repartits en dos teclats manuals i un de pedal. Les transmissions
de les notes és a través de la mecànica suspesa, que uneix les
tecles directament amb les vàlvules, tècnica molt apreciada ja
en els orgues històrics per la pulsació sensible i fidel que
comporta. L'accionament dels registres o diferents timbres, és
igualment mecànic.
L'orgue és un
instrument de vent i té per tant un motor-ventilador que el
produeix i dues manxes amb plecs de pell que regulen l'aire i
respiren com un pulmó.
El nombre total de
tubs és de 1500, hi ha de fusta i d'estany, cada un dels quals
està calculat i preparat per a l'acústica de l'església de
Pedreguer, i finalment ha estat acuradament ajustat a ella. El pes
total de l'instrument és de 9 tones; la seua construcció costà
aproximadament 6.000 hores. Darrere de totes aquestes dades
tècniques, està el desig de tot un equip de crear bellesa i
harmonia: una obra d'art, que com tal té necessàriament la seua
filosofia pròpia.
La creació d'un
orgue és un fet únic, irrepetible i com l'instrument ha de
perdurar a través dels segles tenim una altra responsabilitat,
augmentada encara més pel fet de la donació directa de la
Fundació Server i Pérez, entitat que comprà i regalà
l'instrument a la Vila de Pedreguer.
Una obra d'art
necessàriament ha de ser completa i equilibrada. Un orgue es
compon de múltiples detalls que precisen molta atenció per a
poder jugar harmoniosament en conjunt, des del disseny de la
façana al moviment subtil i segur de cada peça, el seu vent i la
veu de cada tub.
Estilísticament
l'orgue de l'església de Pedreguer es compon tant de tècniques
centreeuropees com a ibèriques, el resultat musical d'aquesta
simbiosi permet interpretar un gran nombre de composicions, però
sobretot el nostre instrument vol ser una expressió
contemporània, i correspondre als habitants i a la terra
mediterrània lluminosa i transparent.
Durant segles
l'orgue ha sigut exponent de cultura i prestigi. Amb aquest
instrument, amb la seua energia i les seues veus volem donar
testimoni de les intencions de tot un conjunt de persones de
recuperar aquest fi. |
